5. Tancament de l’assignatura i avaluació

Tot i que em considero una persona ben formada en recursos telemàtics, és la primera vegada que he fet servir un blog com a mètode per poder reflexionar i expressar-me cap a un tema determinat. El blog vindria a ser la evolució dels fòrums de debat amb la diferència que la persona que edita el blog té un protagonisme més important. A més, a nivell multimèdia permet interactuar amb una quantitat de recursos més important.

El nivell d’informació que es pot trobar en un blog o en qualsevol altra recurs d’Internet és brutal i penso que l’ús, almenys per part meva, és limitarà a la cerca d’informació quan la necessiti. Considero que és una bona eina i segurament en el futur la pugui fer servir per recopilar temes relacionat no tant amb la tasca professional com si amb aquelles activitats de lleure i poder compartir diferents opinions. A nivell professional (soc professor de matemàtiques de Secundària) hi ha una eina alternativa que, de moment, l’estic usant per davant d’aquesta. És el moodle, i aquesta és una eina interactiva genèrica com podria ser un entorn semblant a la UOC. Respecte aquesta última el blog té una avantatge de ser un entorn més senzill i gràficament més còmode de treballar-hi.

Considero que l’assignatura ha estat molt enriquidora ja que ha estat interessant el tractament amb adolescents de la interculturalitat i he pogut aprendre amb l’assignatura, d’una banda, una vessant teòrica i un glossari de termes que desconeixia i, de l’altra, model d’activitats nous que poden enriquir les activitats que actualment es duen a terme a la meva escola.

L’assignatura “Interculturalitat i Educació” és molt adequada pel treball en grup i per sortir de les pac’s clàssiques. Les dues entrades de blog que fan referència a les activitats centrals de l’assignatura (debat i la webquest) reflecteixen el coneixement aportat. Les dues activitats han estat molt obertes i això ha provocat un riquesa major per poder opinar o realitzar activitats de major creativitat.

És fonamental estar sensibilitzat com a psicopedagogs de la realitat que ens trobem avui en dia a les aules. La interculturalitat està present en el dia el dia a causa de la globalització i de l’arribada de molts alumnes provinent de l’estranger. El psicopedagog del centre ha de sumar a la concepció d’”escola oberta i inclusiva”. Això no obstant, considero que les figures fonamentals són els tutors de cada classe ja que tenen la clau de poder matisar les opinions dels alumnes respecte la interculturalitat i han de tenir les habilitats d’aconseguir integrar els nouvinguts a l’aula.